FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punxada de fibló. Una fiblada de vespa. Dolor agut i sobtat comparable al que fa una punxada de fibló. Una fiblada de mal de cap. Una fiblada d'amor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en metall, fer metàl·lic. Convertir-se en metall. Recobrir amb una capa metàl·lica. Impregnar de substàncies metàl·liques. Portar (algú) a no tenir altre mòbil que l'amor al diner. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No commensurable. Una circumferència i el seu diàmetre són incommensurables. Tan gran que no es pot mesurar. La força de l'amor és incommensurable. Aquesta empresa ha malbaratat una quantitat incommensurable de diners. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar manyac, especialment amb carícies, afalacs. Tractar amb amor o amb afectuosa simpatia. Un infant massa amanyagat es pot tornar un infant aviciat. Acariciar 1 . Li amanyagava els cabells amb la mà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guanyar-se la voluntat (d'algú). Miraré de conquistar el meu pare perquè em pagui el viatge. Fer-se seva (una persona) inspirant-li amor. Amb la seva bellesa i bondat, la noia l'havia conquistat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persistir en una manera d'ésser, d'obrar. Perseverar en el bé, en el seu amor a la pàtria, en la fe jurada. Perseverar en l'estudi, en el treball. Perseverar en una resolució. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç de mantenir-se enlaire perquè té ales o és prou lleuger per a ésser endut per l'aire. Partícules o àtoms volàtils. Mudable, inconstant. Un amor volàtil. Que s'evapora fàcilment. Una substància volàtil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment que commou l'ànima, com ara la ira, la compassió, l'odi, l'amor. Amor no sexual per una persona. Sent molt d'afecte pel seu pare. Sentia un gran afecte pels seus germans. Tenir, portar, demostrar, afecte a algú. Posar afecte a algú. Afecte maternal, fraternal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és objecte d'amor. Tot això són records de persones molt estimades. Retornà, finalment, als paratges estimats de la seva joventut. Persona amb qui hom manté relacions amoroses. Havia rebut carta del seu estimat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De mare, propi de la mare. Amor maternal. Que indica protecció, acolliment, tracte afectuós. Els nens que l'ajudaven li despertaven sentiments maternals. Que té una actitud protectora. La mestressa és una dona molt maternal. [...]
